Sin perdón

Sin perdón es un western filmat per Clint Eastwood, i protagonitzat per ell mateix, Morgan Freeman, i Gene Hackman, entre d'altres. La història ens relata com un ex assassí com William Munny, ajudat pel seu soci Ned i un tercer jove Scofield Kid, es dirigeixen a una xicotet poblat per matar dos homes que han mutilat una prostituta, i cobrar així la recompensa que la resta de prostitutes ofereixen per a qui mate als dos maltractadors, cosa que finalment aconsegueix Munny, sense l'ajuda de ningú més, ja que el jove Scofield, després de matar a un dels dos homes, se'n penedeix del que ha fet i decideix abandonar, mentre que al vell soci de Munny, Ned, el mata l'alcalde d'una pallissa, fet que propicia la venjança final de Munny.
Ens trobem davant d'un dels millors westerns que s'hagen pogut filmar, i no s'esperava menys, donada la trajectòria professional d'Eastwood, molt lligada al món dels westerns dels anys 60 i 70. En primer lloc, només hem d'adonar-nos que el fet de matar als dos homes que maltractaren la prostituta és quelcom quasi secundari a la pel.lícula, tot i que l'argument gira al voltant de dita missió, i açò ho podem veure reflectit en el fet que ningun dels dos homes resulta en absolut difícil de matar, com lògicament esperarien els espectadors que estan veient la pel.lícula, es més, ni tan sols moren al final del film, com també seria d'esperar, sinó que moren més be prompte i d'una manera que no proporciona gens d'heroïcitat als protagonistes (al primer home el maten mentre es troba baix del seu cavall, a terra, amb una cama trencada, i el segon home és disparat mentre es troba fent les seues necessitats, completament desarmat).
El que la pel.lícula pretén destacar és el retorn d'un home turmentat pel seu passat, amb família, i penedit del que ha fet, a les seues arrels d'home sanguinari, sense ninguna pietat per la vida humana. Mentre escric aquestes línies no deixe de pensar com ens sorprén el desenvolupament dels esdeveniments. Pensem que el més normal seria que tot hagués passat al contrari, es a dir, la pel.lícula hauria d'haver començat amb un protagonista sanguinari i despiatat, que poc a poc, o fins i tot al final, hauria d'haver mostrat un signe de pietat per acabar perdonant la vida a algun dels homes als qui ha de matar, però al contrari del que esperem, Eastwood ens mostra a un vell amb dos fills que viu del ramat a una casa solitària enmig d'una praderia, i que rebutja en un principi l'oferta que li fa el jove Scoffield per matar a aquells dos homes. Després observem com finament decideix unir-se a Kid, encara que no dona ninguna explicació a la pel.lícula del motiu pel que canvia d'opinió. Tot i això, després d'unir-se a Ned, podem observar com els dos homes, antany assassins de pura raça, s'han convertit en dos vells que no són capaços d'encertar ni un sol tir amb els seus rifles, tot açò mentre el jove Kid es desespera al veure com els comentaris que havia sentit de Munny ni tan sols s'acosten a la realitat, es més, fins i tot el protagonista principal rep una bona pallissa per part de l'alcalde del poblat, que el deixa a les portes de la mort (encara que aquest fet es més típic a totes les pel.lícules, l'heroi que perd la seua primera batalla contra l'enemic principal, però acaba vencedor a la lluita final). Resulta molt interessant el diàleg que manté Munny mig moribund amb Ned, en el qual li confessa la por que té a morir, després d'haver vist la seua difunta esposa en alguna espècie de visió, és en aquest punt, baix el meu punt de vista, quan més se'ns mostra la debilitat del personatge, i la seua naturalesa vertaderament humana, d'igual manera que ho podem tornar a observar durant el diàleg que manté amb la prostituta mutilada. Finalment, i deixant de banda alguns fets sense massa importància, el plat fort ve amb l'última part de la pel.lícula. Tot dona un gir inesperat, quan pensem que ja esta apunt d'acabar la producció, amb la mort del company de Munny, Ned, assassinat per l'alcalde Little Bill, al mateix temps que Kid se n'adona que matar una persona no resulta tan gratificant com sembla, i es penedeix del que ha fet, desapareixent de la resta del film. És en aquest punt quan podem sospitar de la brutal reconversió que patirà Munny, quan observem com torna a beure alcohol (ja feia anys que no provava ni una gota, perquè l'alcohol era també la font de la seua violència). I, finalment, l'escena del bar resulta apoteòsica. Apareix el nostre protagonista, convertit ja en absolut en un antiheroi (resulta curiós que ja aparegués la figura de l'antiheroi a principi dels 90, tot i que no s'ha posat de moda fins l'actualitat), per matar, primerament a l'encarregat del bar, seguit de tots els demés homes que allí es trobaven, inclòs l'alcalde, tots menys l'escriptor, que no acabe de veure què és allò que aporta a la pel.lícula. Resulta també remarcable que fins i tot canvia la manera de parlar del protagonista, que passa a donar-nos un recital de frases al més pur estil dels clàssics del western. He de confessar que no m'esperava ni molt menys que Munny acabara amb la vida de Little Bill quan aquest està ferit a terra, i la manera en què acaba amb ell és realment brutal, mirant-lo fixament mentre apunta poc a poc el seu rifle a la cara d'aquest, fins que acaba fotent-li un tir en tot el cap, és una escena per a mi realment antològica, tot açò per acabar abandonant el poblat sense que ningú s'atrevisca a disparar-li ni un tir. Finalment, la pel.lícula acaba de la mateixa manera que havia començat, amb una bonica imatge de la posta de sol, amb la casa de Munny al fons, relatant-nos com va acabar la vida de Munny.
Sincerament pense que és una obra mestra del cine Western, que no te res a envejar als clàssics dels anys 60 (el bueno, el feo y el malo, la muerte tenia un precio...), es més, aconsegueix mantindre l'atenció de l'espectador, amb un argument més que simple, però que serveix de telò de fons per mostrar-nos allò que vertaderament ens vol mostrar: l'evolució del nostre protagonista fins a una personalitat, que quasi podríem dir que seria pròpia del villà de la pel.lícula.