Antonia, o el poble dels bojos

Ahir vaig veure l'última pel.lícula que em faltava per comentar al bloc, Antonia, dirigida per Marleen Gorris.Vull dir, en primer lloc, que no sé ben bé com categoritzar aquesta pel.lícula, ja que incorpora elements de la comèdia sobretot, però també te la seua dosi de drama, ¿un drama còmic, tal vegada? no ho sé, el que si sé, que és la pel.lícula que més perplex m'ha deixat d'entre les tres que he vist. El film ens relata l'arribada al seu poble natal d'Antonia, una dona, amb molt de caràcter, i amb una dosi de carisma, com es pot apreciar a mesura que a mesura que anem veient aquesta producció europea. Des del primer moment, ja comencen a aparéixer elements que poden paréixer gairebé absurdes, tals com són les imaginacions de Daniela, la filla d'Antonia, que molt a sovint es veu immersa en el seu món particular, on tenen cabuda tot tipus d'elements fantàstics (un àngel colpejant al rector, morts que es desperten de la seua tomba, etc). Així doncs, el film et deixa un poc perplex al principi, ja que gairebé no saps que és el que realment està passant. A tot açò, van sumant-se a mesura que la pel.lícula va reproduint-se les aparicions de diversos personatges, cadasqun dels quals més estrany i surrealista que l'anterior, i, per què no, també mes boig. Els fets que es produeixen, tampoc es que puguem dir que siguen quelcom que sol donar-se a un poble com és el de la pel.lícula, ja que en uns quants metres quadrats ocorren multitud d'esdeveniments que tampoc són del tot normals: una dona que imita els llops en lluna plena, un jove que viola i pega a la seua germana deficient, Daniela que es dedica a posar-se de l'inrevés per quedar-se prenyada del tio amb el que acaba de fornicar, del qual després no vol saber-ne res, perquè com es descobreix més endavant és lesbiana; un assassinat que ningú, ni tan sols la mare del difunt s'encarrega de denunciar (a tot això, pareix que en aquest poblat no existeixen les forces de la llei) i així un muntó de fets que no acabaríem mai de contar. Tot açò per acabar vivint quasi tots els personatges principals en la casa d'Antonia, al paréixer, en una mena de comuna hippie, on es produeixen fornicacions massives i on regna la felicitat plena, afegint a açò el fet que no paren de dur nens al món per totes bandes, eixamplant la "família" de manera quasi exponencial, encara que no hi ha problema perquè pel que sembla viuen d'allò que el camp els proporciona, tot i que no queda clar d'on trauen els diners mínims per sobreviure. Aquest ambient positiu regna durant la major part del film, fins que estranyament comencen a produir-se una sèrie de morts en cadena dins la gran "família" d'Antonia, però que no tenen res a veure unes amb les altres, es a dir, sembla que es una simple qüestió de l'atzar. D'aquesta manera anem arribant a la fi de la pel.lícula, on se'ns mostra la figura d'una Antonia ja envellida, que es desperta sabent que va a morir eixe mateix dia, i acaba amb la seua mort, envoltada de tots els seus parents i amics. Hem de comentar que el film acaba de la mateixa forma que comença, és a dir, amb l'últim dia d'Antonia.
Abans de tancar l'entrada, m'agradaria remarcar que pense s'hauria de valorar prou el procés d'envelliment físic que s'aconsegueix d'una manera espectacular en tots els personatges de la pel.lícula, així com també lloar la imaginació que han tingut els productors i guionistes per crear cadasqun dels personatges únics que apareixen al film, que, tot i ser personatges curiosos o inclús inverossímils, compleixen un paper decisiu i necessari a la pel.lícula. Anime a la gent que puga llegir aquestes línies i que no haja vist Antonia a veure-la, perquè de segur passaran una estona divertida i al mateix temps crec que podran valorar l'esforç realitzat pels seus creadors per assolir un argument un tant boig per sòlid, i crear uns personatges tan singulars.