Cremant

Cremant és un llibre escrit per Anne Bailey al 1990, i traduït al Català per Carme Manuel Cuenca. El llibre relata les vivències de dues joves germanes bessones, Tina i Sheen, provinents d'una família destrossada (son pare es tancat a la presó per assassinat i sa mare les abandona), fet que condiciona la forta personalitat d'ambdues, les quals es troben immerses dins un món de delinquència de manera contínua. El germà d'aquestes, Micky, les envia a viure amb el seu oncle Howard, per donar-los l'oportunitat de canviar de vida i aprofitar les noves oportunitats que se'ls poden presentar. En un principi ambdues rebutgen la seua nova vida, causant un gran nombre de problemes a la família del seu oncle, però, a mesura que avancem en el relat, observem com la Tina es mostra més disposada a canviar i acceptar la seua nova família. No podem dir el mateix de Sheen, que cada vegada té més ganes de perjudicar la "merda de família" amb qui conviu. Finalment, la Sheen i els seus colegues decideixen destrossar el centre on treballa la cosina d'aquesta, Rebecca, filla d'en Howard, i la Sheen amenaça a Tina per que participe en el pla, però els esdeveniments donen un gran gir quan Sheen sofreix un accident mentre perseguia la Tina amb la moto, després d'una discussió, i els metges es veuen en l'obligació de tallar-li una cama. Arrel d'aquests fets, Sheen se'n penedeix i acabaran vivint les dues germanes, juntament amb el seu germà Micky, a la llar de l'oncle Howard, amb la intenció de canviar l'estil de vida tan destructiu on estaven immersos.
En primer lloc, pense que parlem d'un llibre que va adreçat a un públic d'entre 16 i 18-19 anys. L'escriptora utilitza un llenguatge aborronador que de segur és capaç de cridar l'atenció de la joventut, ja que no escatima en insults de tot tipus, així com els personatges principals utilitzen vulgarismes als seus diàlegs que a sovint poden eixir de la boca de qualsevol jove avuí en dia. D'altra banda, el llibre relata els esdeveniments seguint una estructura molt simple i fàcil de comprendre, amb una quasi total absència de descripcions, fet curiós que, baix el meu punt de vista, pot donar lloc a dos opinions contrastades: la gent que pot pensar que açò dificultaria la capacitat del lector per a imaginar l'escenari on es desenvolupa l'acció, o els qui pensen que açò dona total llibertat imaginativa, i per tant més facilitats al lector. Jo personalment m'incline més per la segona opinó, crec que resulta més positiu deixar al lector que done mànega ampla a la seua imaginació.
Per últim voldria destacar que resulta curiós, i alhora original el fet que les protagonistes siguen dues xiques i no dos xicons, ja que a mesura que anem llegint, podem comprovar com la personalitat que presenten les protagonistes, a més dels esdeveniments que normalment les envolten, moltes persones podrien pensar que són trets que presenta l'arquetip del xic bandarra i delinqüent, que no pas una xica. De totes maneres sempre ve be trencar aquests arquetips que ja comencen estan de sobra passats de moda.
Crec que si a mi la lectura d'aquest llibre m'ha resultat agradable, amb unes estructures gramaticals simples i fàcils d'entendre, crec que resultarà d'allò més entretinguda per a un públic un poc més jove, així que us anime que li doneu una ullada a veure que us pareix.