Amanecer

Amanecer és una pel.lícula muda dirigida al 1927 pel director alemany F.W. Murnau. Ens relata la història d'una parella d'enamorats que viuen una vida tranquil.la en un petit poblat costaner prop de la gran ciutat, i la vida dels quals està prop de veure's truncada per l'arribada al poblat d'una jove provinent de la gran ciutat. Aquesta jove s'enamora del protagonista, que en un principi pren la decisió de desaparéixer del poble i anar-se'n a la ciutat amb ella, després de planificar una mort "accidental" de la seva esposa, és a dir després de planificar com matar-la. Així doncs, el jove se l'emporta a fer un passeig amb barca per la mar, i quan es disposa a ofegar-la, es troba amb la incapacitat de dur a terme el pla pel sentiment de culpabilitat que l'envolta. Una vegada tornen al poble, la jove comença a córrer i puja al tramvia que va a la ciutat, al que també aconsegueix pujar el jove. Una vegada a la ciutat, una sèrie de circumstàncies propicien que l'esposa perdone al marit, que està terriblement penedit pel que anava a fer, i a partir d'ací, la pel.lícula canvia per complet. Se'ns mostra a una parella d'enamorats que disfruten tot un dia dels plaers de la ciutat, que per a ells era una gran novetat, fins que tornen al poble, per a donar tot seguit un altre passeig amb barca. Però tot just quan estan enmig de la mar, una gran tempesta els sorprén, arrossegant-los dins l'aigua, fent desaparéixer la protagonista. Curiosament els fets es desenvolupen d'una manera molt similar al que havien planejat en un principi la dona de la ciutat i el jove per matar l'esposa, i açò propícia que aquesta pense que tot ha ocorregut com havien planejat. Així doncs, quan se'n va a casa del protagonista per fugir amb ell a la ciutat, aquest, terriblement abatut per la tristesa i cegat per la ràbia, intenta matar la dona, i ho aconseguiria, de no ser perquè la mare de la seva esposa li fa un crit dient-li que han trobat viva la seua esposa. Finalment, la jove de la ciutat se'n torna allí, mentre que els dos enamorats es queden al poble per gaudir de la seua vida.
Per a mi, la visualització d'aquesta pel.lícula ha segut un fet totalment novedós ja que mai havia vist un film mut i menys, encara, mut i en blanc i negre, tret que propiciaria que la majoria de gent rebutjara veure'l. He de dir que personalment no m'ha aportat gran cosa, ja que compta amb un argument molt linial i simple, i al llarg de la reproducció apareixen molts pocs personatges, fet que també dota la pel.lícula, per altra banda, d'una lleugeresa considerable que fa que la seua visualització no ens resulte gens pesada. Però bé, hem de pensar també que en aquella època el sèptim art encara es trobava en els seus inicis, i tampoc podem pretendre que es feren pel.lícules espectaculars. A més a més, pel que he pogut llegir a Internet (no soc crític de cine, ni molt menys, ni tampoc pretenc ser-ho), la pel.lícula ha segut inclosa dins les 100 millors pel.lícules de tots els temps (al sèptim lloc, ni més ni menys), per tant supose que per a les possibilitats de l'època, seria una pel.lícula realment original, quasi espectacular diria jo.
Pense que podríem destacar alguns detalls com la gran expressivitat dels actors que de vegades roça en quelcom còmic, en absència del diàleg. Sobretot destaca la manera d'expressar-se que té l'actor principal, George O'Brien, a escenes com la que protagonitza amb la seva esposa quan es disposa a matar-la, o sobretot la manera que té de mostrar-nos el seu estat d'abatiment i tristor quan arriben a la ciutat, moments abans que la dona el perdone.
Per altra banda, es considerablement lloable la banda sonora de la pel.lícula, puix com podem observar, la música no desapareix durant tota la reproducció, dotant d'una major emotivitat al film.
També podem considerar digne de comentar el fet que se'ns mostre una parella d'enamorats en el seu estat més pur, i per això el director no dubta en mostrar una ciutat que en tot moment pareix que gira al voltant dels protagonistes, els quals es dirigeixen a diversos llocs com puga ser la festa, la barberia, etc. on la resta de persones els ho fan d'allò més complit i no escatimen en gestos d'alegria cap als dos joves.
Per últim, es pot observar algun xicotet detall que ens desvela la mentalitat un poc maxista de l'època, amb l'home desenvolupant el paper de protector de la dona, i aquesta, com un èsser insegur i inexpert que necessita ser guiada per l'home. Estic referint-me a l'escena del casament que ambdós protagonistes presencien a la ciutat, on el rector, dirigint-se al marit, l'insta a voler a la seua esposa, guiant-la pel bon camí, ja que aquesta es una jove inexperta i que necessita d'una persona com l'home que la protegisca.
Per tant, i concloent, pense que, si bé no es tracta d'una pel.lícula amb un argument premiable, reconec que per a l'època en la que va ser filmada podria tractar-se d'una pel.lícula que incorporava elements novedosos i una gran banda sonora que la feien més atractiva de cara a un públic que, com sabem, a la dècada dels anys 20, en particular als EE.UU. vivia una espiral d'optimisme econòmic que es veia també reflectit en l'esperit d'aquella societat, i açò es el que desprén en gran part la pel.lícula, un optimisme i alegria desmesurats, adequats perfectament per a la societat dels anys 20.