El quadern daurat

He decidit comentar un altre dels escrits que he trobat a l'aula virtual, i després de donar-li una ullada a uns quants, m'he decidit per llegir més detingudament el pròleg de El quadern daurat, de Doris Plessing. He de dir que poques vegades he trobat en un relat tan curt tantes veritats, i a més a més, dites d'una manera tan poètica, baix el meu punt de vista, com ho fa l'autora en aquest escrit. El text parla, per una banda, de la tendència actual a donar-li més importància a tot allò que es transmet per mitjà de la paraula escrita, es a dir, dit d'una manera fàcil, allò que ens conten els llibres, envers de les coses que s'aprenen per difusió oral. En l'actualitat, i parafrasejant a Plessing, ens trobem en una època de reverència a la paraula escrita.
Per altra banda, l'autora ens anima també (sempre utilitzant la segona persona del singular, i no del plural, per referir-se al lector, ja que crida més l’atenció d’aquest) a llegir quan nosaltres vullguem i el que nosaltres vullguem, es a dir, deixar de banda la pressió a la que ens sotmeten els centres educatius, o també els moviments culturals que imperen en la nostra societat, imposant-nos unes lectures que potser a nosaltres no ens pareixen tan importants o beneficioses com se'ns tracta de convèncer. Ací podríem parlar-ne, per exemple, dels famosos best sellers, que tan de moda es troben avuí en dia. Baix el meu punt de vista, el que un llibre es convertisca en un dels més venuts, en l'actualitat, es la major part de voltes una qüestió de màrqueting, a més de difusió social; és a dir, en aquests temps, en els que vivim rodejats d'un bombardeig massiu d'informació i desinformació per part dels mitjans de comunicació, la publicitat es una eina poderosíssima de què es fan servir els mitjans per predisposar-nos a comprar un determinat producte o un altre. Doncs bé, aquest fet també s'aplica lògicament a la lectura, i el fet que a un llibre li donen molta més publicitat que a un altre predisposa a la gent a llegir-lo, així com predisposa també l'opinió que es té d'ell després de la seua lectura. Així doncs, la gent llig el llibre i després li conta als que no se l'han llegit com d'interessantíssim és, i per supost els recomana la seua lectura, fins que tu, que pel motiu que siga no l'has llegit, et converteixes en un pobre ignorant que no s'ha llegit el llibre de moda. ¿Què és el que va passar amb El código da Vinci? Precisament el que intente explicar. Recorde en aquella època la típica conversació que se sentia a tots els llocs:
-Ei ¿t'has llegit El Código da Vinci?
-No, no l'he llegit.
-(a l'altre amic/a)¡¡No s'ha llegit El código da Vinci!!
-Si és el llibre més de moda ara...llig-lo, llig-lo, que és una passada...
Segur que tots hem sentit alguna conversació d'aquest estil. El que intente dir es que estic totalment d'acord amb Doris Plessing quan afirma que no ens hem de deixar portar per les modes que ens dicta un determinat moviment cultural, que també afecten la lectura, sinò que hem de llegir allò que nosaltres trobem més interessant o afí als nostres gusts, així com llegir-ho quan tenim ganes, sense sentir-nos presionats. Desgraciadament, aquest és un fet que encara podem veure reflectit en les actuals institucions educatives, sobretot a l'escola, on s'imposen una sèrie de lectures obligatòries per a tots els alumnes, els quals no tenen l'oportunitat de decidir què es allò que volen llegir. Amb açò, tot i el risc de sonar "pilota" (no és la meua intenció), pretenc trencar una llança a favor d'aquesta assignatura (Literatura) (encara que m'havera agradat que amb les pel.lícules hagués segut igual) i algunes més que he tingut en aquests tres anys de magisteri, ja que ens han deixat elegir els llibres de lectura que nosaltres hem volgut llegir, sense imposar-nos ningun tipus de directriu i solament aconsellant-nos quines lectures podrien semblar-nos més interessants, envers altres en què sí ens han obligat a llegir unes determinades lectures.